dimarts, 9 de desembre del 2014

Reflexions

Avui vinc a dir algo que ja sabeu... Però que m'agradaria compartir amb vosaltres a veure que en penseu!

A l'escola on he estat fent les pràctiques tenen per norma a P-5 fer un test a tots els alumnes de desenvolupament general (Benhale), a 1er, un altre de Lateralitat, a 3er i 6è el Baddy-G, etc. 
Bé, la tasca d'un psicopedagog, pedagog o psicòleg es pot complementar amb testos, ja siguin estandaritzats o altres, però,  fins a quin punt és una eina útil per poder diagnosticar o preveure possibles problemes?

A mi per exemple, m'ha tocat fer la prova de Lateralitat degut a que el meu projecte està relacionat estrictament amb aquest tema, però he acabat ben farta de passar la prova, cada dia fent el mateix igual... 
De fet, he trobat que aquests ítems, una tutora i els especialistes pertinents poden observar-ho millor que jo, ja que coneixen als nens, fan diferents activitats dins l'aula i fora, en un ambient distès i de confiança, etc. Amb això no vull dir que l'ambient que jo creava fos amb tensió, tot el contrari, tots estaven ben contents i amb ganes de tornar, però no deixo de ser una persona aliena a ells/es i que possiblement no tenen la mateixa confiança.


El que vull dir amb això és que moltes vegades, psicopedagogs i companyia es carreguen més feina de la que possiblement és necessària. 
En aquest cas la meva tutora porta tota una escola des de P-1 fins a batxillerat, i coneix a pràcticament tots els alumnes, per una raó o una altra, per sessions en grup o individuals, per proves o testos, o simplement perquè està dins de la comunitat educativa.
Trobo genial que pugui treballar amb tots i que els conegui a tots, perquè és una professional estupenda i de cap a peus, ja que es pren en serio tot el que per la seva consulta/aula passa, encara que sigui insignificant per ella (per l'altre persona/alumne pot ser un tema de vital importància en aquell moment).
A més, trobo molt bé que no quedin alumnes exclosos perquè no presentin cap problema aparent. Moltes vegades el alumnes que passen més desapercebuts tenen més dificultats que altres que són a l'ordre del dia. Per aquest motiu trobo molt adient la seva actuació perquè pot preveure i prevenir depèn quins problemes i actuar amb antelació, la qual cosa, millora molt l'actuació dels tutors, especialistes i altres.


Així doncs, cal passar testos? Són sempre útils? O has de tenir clara la finalitat per la qual la passes?Cal tenir en compte a tots els alumnes i fer un balanç de com estan tots o només els que tenen problemes? És més importar actuar amb els "casos" o fer una detecció precoç des de que són petits (Ed. Infantil)?
Preguntes tan evidents com aquestes, els EAP'S de les escoles públiques encara tenen problemes per respondre, ja que només es centren en els "casos" i "nens problema" i els altres... JA VAN FENT (quina gran frase eh... En fin!!Sense comentaris)

Fins la propera companys/Es,



dijous, 4 de desembre del 2014

Reflexions

Doncs bé, l'entrada d'avui va dedicada a explicar una mica la sensació que he tingut d'aquest projecte.

Primerament agrair la col·laboració de tots els implicats: tutors, especialistes, la meva tutora, i en definitiva l'escola Saint George's School que m'ha obert les portes i de molt bones maneres.

En segon lloc dir, i donant-li la raó a la meva tutora, es que aquest projecte no semblava gaire factible i la veritat és que ha sigut molt profitós i ha donat més de sí del que pensàvem.

En tercer lloc, la lateralitat creuada en sí mateixa no és un problema, sinó les dificultats que se'n poden derivar de no tenir una lateralitat ben definida, ja sigui en temes d'espai-temps, d'aprenentatges, de psicomotricitat, etc. Per tant, he trobat que ha sigut interessant entrar dins d'aquest món que desconeixia tan de prop.
M'ha permès tenir present aspectes del desenvolupament del infant, que com a mestra potser no els hi donava importància perquè pensava que era qüestió de maduresa i/o dificultats específiques de llenguatge, o altres.
Ara bé, si et pares a pensar... És o pot ser normal que un infant que no tingui definida la lateralitat el procés de la lectoescriptura presenti dificultats perquè és molt important que sàpiga situar-se ell i els objectes en un espai concret i realitzar un tipus de seqüències temporals específiques. I si té la lateralitat creuada vol dir que o és molt conscient d'això i té un domini correcte de l'espai, temps, la motricitat, etc; o pot presentar problemes, fins i tot en un aspecte tan bàsic com el traç.

En definitiva, no tenir la lateralitat definida vol dir que alguna connexió entre els dos hemisferis no s'està fent i que per tant, no hi ha un control d'aquesta part del cervell i que possiblement algun procés concret que fem el dia a dia, no es podrà realitzar satisfactòriament i sense dificultats perquè aquesta connexió falla.

En quart lloc, m'he sentit com una professional més del centre i això és d'agrair. M'han deixat actuar "lliurement" i donar la meva humil opinió com a practicant.

I per últim comentar un aspecte negatiu. He trobat a faltar fer quelcom diferent del projecte. He tingut poques estones per compartir la informació amb la tutora i algun dia concret que m'ha pogut formar pròpiament d'altres aspectes relacionats amb el diagnòstic i les altes capacitats (projecte que es duu a terme al centre). Hem sigut masses practicants i això afecta negativament a la formació que podem rebre.